jueves, 11 de julio de 2013

MAL, DE JORDI VALLS, Teresa Costa-Gramunt


Mal, de Jordi Valls

MAL Jordi Valls
MAL
Jordi Valls i Pozo
Editorial Meteora
Barcelona, España 2013
96 p.p.
15.00€
por Teresa Costa-Gramunt
El problema del mal es un problema filosófico de primer orden. Querer comprender el mal (se entiende el mal en términos absolutos, ya que la comprensión de los males relativos, o sus mecanismos, están alcance del pensamiento), es un esfuerzo supremo de la inteligencia. Hay que decir que querer comprender el mal no quiere decir justificarlo, tampoco perdonar sus consecuencias, es decir, las acciones del mal. Con todo, querer desentrañar el problema del mal provocó un gran malentendido (hasta ser atacado y criticado como si fuera el enemigo de los judíos) entre la comunidad judía cuando la filósofa Hannah Arendt publicó en The New Yorkerel famoso texto escrito a raíz del juicio al criminal de guerra nazi, Adolf Eichmann, uno de los diseñadores de la solución final, forma indirecta de referirse a la voluntad de aniquilación del pueblo judío por parte del Reich.
Fue Hannah Arendt (alemana y judía) quien acuñó la famosa expresión “la banalidad del mal” para referirse más que al mal radical (radical sólo lo es el bien, como ella misma diría después), al mal sin sentido, el mal deshumanizado hasta el extremo que tanto nos colapsa el pensamiento como nos remueve las entrañas en un dolor vital agudo.
La lectura de los poemas que integran Mal provocan, y así debe ser aunque incomode porque nos desagrada la reflexión sobre este impulso destructor, que no nos es ajeno sino que habita en nosotros en mayor o menor grado. La reflexión es necesaria porque no se puede trabajar para regenerar, para modificar, aquello que no se conoce, o no se quiere conocer. Reconocer el mal, hacer consciente de donde sale, nos permite tomar la decisión (y esto es lo que nos hace humanos, el libre albedrío) de cavar las fosas, o de utilizar el bisturí como quien extirpa un tumor.
Los escritores, los poetas, no podemos ser siempre amables. Hay que escribir también sobre aquellas partes oscuras que, si las alimentamos o dejamos avanzar en nosotros, no nos dejan ser personas evolucionadas. En unas oportunas y esclarecedoras anotaciones sobre las intenciones de su trabajo literario (clave para su comprensión más profunda) escribe Jordi Valls al final del libro sobre los poemas que aparecen en cursiva:Involución: El anfibio es un animal intermedio, indefinido entre el agua y la tierra. Es el precedente que lucha para convertirse en ser vivo consciente de sí mismo. La maldad nos devuelve al animal que no piensa (el subrayado es mío), a la involución selectiva de nuestros hijos. El abismo de lo que no tiene sentido.
Más claro no se puede decir. El mal (su acción en nosotros) nos hace retroceder humanamente hasta el estadio animal que actúa por instinto, sin pensamiento, sin conciencia. Es justamente lo que denunció Hannah Arendt respecto del nazismo, y que transportó millones de personas en las cámaras de gas: la banalidad del mal, o el abismo de lo que no tiene sentido, como dice Jordi Valls.
Es un deber moral detectar el mal, hacerlo emerger a la conciencia personal y colectiva. Es por este motivo que hay que saludar Mal dentro de nuestro panorama literario catalán como lo que es: un libro de un altísimo y valiente contenido filosófico que refleja de manera muy bella la madurez creativa del autor, así como también una madurez personal admirable.
***
El problema del mal és un problema filosòfic de primer ordre. Voler comprendre el mal (s’entén el mal en termes absoluts, ja que la comprensió dels mals relatius, o els seus mecanismes, són a l’abast del pensament), és un esforç suprem de la intel.ligència. Cal dir que voler comprendre el mal no vol dir ni justificar-lo ni tampoc perdonar les seves conseqüències, és a dir, les accions del mal. Amb tot, voler desenterinyar el problema del mal va provocar un gran malentès (fins a ser atacada i criticada com si fos l’enemic dels jueus) entre la comunitat jueva quan la filòsofa Hannah Arendt va publicar al The New Yorker el famós text escrit a rel del judici al criminal de guerra nazi, Adolf Eichmann, un dels dissenyadors de la solució final, forma indirecta de referir-se a la voluntat d’aniquilació del poble jueu per part del Reich.
Va ser Hannah Arendt (alemanya i jueva) qui va encunyar la famosa expressió ‘la banalitat del mal’ per referir-se més que al mal radical (radical només ho és el bé, com ella mateixa diria després), sinó el mal sense sentit, el mal deshumanitzat fins a l’extrem que tant ens colapsa el pensament com ens remou les entranyes en un dolor vital agut.
La lectura dels poemes que integren Mal provoquen, i així ha de ser encara que incomodi perquè ens desagrada, la reflexió sobre aquest impuls destructor, que no ens és pas aliè sinó que habita dins nostre en major o menor grau. La reflexió és necessària perquè no es pot treballar, per regenerar-lo, per modificar-lo, sobre allò que no es coneix, o no es vol conèixer. Reconèixer el mal, fer conscient d’allà on surt, ens permet prendre la decisió (i això és el que ens fa humans, el lliure albir!) de cavar-li fosses, o d’utilitzar el bisturí com aquell qui extirpa un tumor.
Els escriptors, els poetes, no podem ser sempre amables. Cal escriure també sobre aquelles parts fosques que, si les alimentem o deixem avançar en nosaltres, no ens deixen esdevenir persones evolucionades. En unes oportunes i aclaridores anotacions sobre les intencions del seu treball literari (clau de volta per a la seva comprensió més profunda) escriu Jordi Valls al final del llibre sobre els poemes que hi apareixen en cursiva: Involució: L’amfibi és un animal intermedi, indefinit entre l’aigua i la terra. És el precedent que lluita per esdevenir ésser viu conscient d’ell mateix. La maldat ens retorna a l’animal que no pensa (el subratllat és meu), a la involució selectiva dels nostres fills. L’abisme del que no té sentit.
Més clar no és pot dir. El mal (la seva acció en nosaltres) ens fa recular humanament fins a l’estadi animal que actua per instint, sense pensament, sense consciència. És justament el que va denunciar Hannah Arendt respecte del nazisme, i que va transportar milions de persones a les càmeres de gas: la banalitat del mal, o l’abisme del que no té sentit, com diu Jordi Valls.
És un deure moral detectar el mal, fer-lo emergir a la consciència personal i col.lectiva. És per aquest motiu que cal saludar Mal dins del nostre panorama literari català com el que és: un llibre d’un altíssim i valent contingut filosòfic que reflecteix de manera molt bella la maduresa creativa de l’autor, així com també una maduresa personal admirable.
_________________
TERESA COSTA-GRAMUNT (Barcelona, 1951). Formación humanista. Fundadora de la Asociación Catalana de Exlibristas y presidenta de la Asociación Mujeres Artistas Som7. Desde 1990 se dedica a la creación literaria. Ha publicado más de treinta libros entre ensayos, narraciones, poemas y prosa poética. Colabora al Diaride VilanovaL’Ecode SitgesEl 3 de Vuit, Vilanovadigital y Eix Diari. Premio Don-nade literatura, Eugeni Molero de Periodismo, Maestra en Gai Saber. Ha publicado Lluernesal celobert. Antologia de poesía espiritual femeninaI Flor a l’ombra, grupo de artículos con la mujer como objeto de investigación.

No hay comentarios:

Publicar un comentario